Autor Pregunta: Julia Montilla
Pregunta:
¿Cómo representamos aquellos motivos que carecen de referente?
Data: 19/11/2010
Títol: Ceci n'est pas un Magritte
Explicació:
Al tractar de contestar la pregunta de Julia Montilla vam ser conscients de que era molt difícil plantejar-nos de quina manera es duia a terme la representació dels motius que no tenen un referent ja que depenia de molts factors variables, pensant de quina manera contestaríem nosaltres mateixos a la pregunta ens va sorgir una nova pregunta, realment som nosaltres els que decidim la representació o és la nostra cultura, el nostre temps, la realitat de cada individu que forma part d’una societat concreta?
Aquí és quan vam trobar en quin punt volíem treballar, de la mateixa manera que aprenem el nostre idioma matern, aprenem a escriure i parlar, també aprenem a mirar, i el més important, a llegir el que estem mirant i sens dubte la manera de llegir el que veiem depèn de múltiples factors. La herència cultural que rebem generació rere generació és un factor determinant, el temps que ens toca viure amb els seus corresponents avanços socials i tecnològics determinaran el nostre llenguatge visual i la manera de representar els motius que no tenen referent.
Així doncs per començar vam proposar-nos esbrinar de quina manera la gent representaria aquells motius que no tenen referent i vam demanar a tota una sèrie de persones que ens fessin la seva pròpies imatges donant-los una sèrie de termes. Després vam estar observant aquestes representacions descobrint que un punt comú en tothom havia estat la representació del temps. El temps és un rellotge, sens dubte aquesta era la concepció general per a tots els que van participar i per això ha estat l’element que hem agafat a l’hora de fer una obra que juga amb el treball conceptual que hem estat fent des de que vam rebre la pregunta.
Per això a l’hora de crear aquesta obra hem volgut plantejar aquesta dualitat entre la existència i la no-existencia de poder representar aquests motius. La imatge ens mostra un rellotge el qual tots associaríem amb la idea del temps però posteriorment podem llegir que no, això no és una representació del temps, només és un rellotge que és representa a si mateix, ja que en un altre moment, en un altre context, en un altre lloc hi haurà qui en aquell rellotge mai hi arribes a associar la idea del temps però a l’hora en aquest moment precís, en aquest context i en aquest lloc nosaltres si llegim temps al veure un rellotge. Fent aquí una associació a l’obra de Magritte al trobar nombroses similituds al treballar el plantejament i el seu joc amb el llenguatge.
Podem dir que la nostra resposta és que no hi ha resposta sinó un joc de variables amb el que volem jugar, una imatge que diu una cosa que a la vegada estem negant. Intentem parlar de llenguatge i de com podem treballar amb ell. Donar a conèixer que sempre hi haurà maneres de representar però que no seran sempre les mateixes, jugar amb l’espectador buscant que es facin les mateixes preguntes que nosaltres i busquin la seva pròpia resposta a aquesta qüestió.
